DUES NOTÍCIES DE TRASPÀS

•MIGUEL BLESA es treu la vida d’un tret d’escopeta.



• S’autoritza l’exhumació del cadàver de SALVADOR DALÍ per tal de fer-li les proves d’ADN que demostrarien que Pilar Abel, és fruit de la relació del pintor surrealista amb una dona que va servir a casa del pintor.



 Ens estem convertint en individus incapaços de reaccionar emocionalment quan una cosa no ens afecta directament. Cada vegada que la desventura d’altri gosa alterar el nostre tarannà de persones civilitzades, ens hi abraonem com besties sedegoses de sang. Però no ho fem d’igual a igual, per compartir l’emoció i contribuir a alleugerir-ne la pena, sinó que ens hi enfrontem amb la fredor distanciada d’un espectador ociós que acudeix a una sessió de cinema per combatre l’abúlia d’un diumenge a la tarda.

Ens sentim perfectament innocents de tota culpa moral que es pugui derivar de la nostra curiositat malsana: “No sóc jo qui he anat a buscar la notícia!” –ens diem sense el més petit remordiment– “què hi puc fer si me la posen davant?”. I ens sentim perfectament capaços d’erigir-nos en jutges sumaríssims. Paraules com “misericòrdia”, “compassió” han quedat arraconades a les golfes de la inutilitat. És el preu que han hagut de pagar per haver patit l’ús i l’abús per part de de qui encara es creu en possessió de la veritat divina i humana.

 I tanmateix...

 • D.E.P Sr. Blesa: Ignoro quin és el destí actual de la vostra ànima (si és que ella és immortal com vol creure la nostra supèrbia humana). No ignoro en canvi els vostres pecats terrenals, infinitament més greus que els que es xiuxiuegen als confessionaris i són escoltats per ments impures, atrapades en un cos que no pensa i només sap aplicar el dogma que alimenta el seu poder terrenal. Vos vau voler sempre més, encara que fos a costa de treure’n als altres, sempre més indefensos, sempre més desfavorits. I això no obstant: em commou pensar en el patiment que us va portar a decidir desaparèixer de la faç de la terra. Les ànimes que atenyen el cel en el que jo crec –no sóc capaç de concebre l’infern– entren en un estat de saviesa complerta, on se’ls revela tots els perquès d’aquest estrany fenomen que és la vida. Si és el cas, confio que la mala consciència us fuetegi eternament. I si també és veritat que la nostra ànima és un nòmada destinat a habitar diferents cossos, espero que en la propera reencarnació tingueu presents els errors de l’altra vida per no tornar a cometre’ls. O, encara millor: potser la gravetat de les vostres faltes us condemnarà a ser víctima d’algú que us farà sentir tot el l’egoisme i tota la supèrbia amb que vos vau actuar. Si el destí us depara aquesta sort no defalliu; penseu en tot el que aprendrà la vostra ànima si, per variar, esdevé innocent.

• D.E.P Sr. Dalí: Espero que sigui la darrera vegada que destorben les vostres despulles. Tot i que, si el que crec és cert, aquest fet tan balder no us deu haver importunat massa. Ja deu fer temps que la vostra ànima deu haver mudat cap a altres cossos, tal vegada més humils que el de l’insigne pintor que vau ocupar un dia. Sapigueu que, ultra un cert període de la meva adolescència en que vaig caure rendida davant del vostre art surrealista, no vau ser mai sant de la meva devoció. Em revoltava el vostre voyeurisme covard: o es juga o no es juga el joc, però segrestar les vivències dels altres és fer-se trampes al solitari. És clar que, qui sóc jo per a jutjar-vos? Un fa el que pot amb el cos, la ment i les circumstàncies que li toquen en sort. Només puc dir-vos que si jo tingués sospites de que vau ser mon pare, me’n guardaria prou d’esbombar-ho al món; els rèdits pecuniaris que en pogués obtenir no em compensarien de la tristesa d’haver viscut lluny de vós. Però, no anéssiu pas a creure! Estic molt contenta de tenir l’absoluta certesa que els meus gens no tenen res a veure amb els vostres. Ja us he dit abans que, per molt genials que fossin les vostres pintures, la vostra trajectòria humana no m’és gens edificant. Potser m’equivoco, no ho descarto, qui sap els sentiments que habiten rere la màscara teatral de l’histrionisme?


 El que em nego en rodó és a deixar que la set de revenja pels vostres errors acabi tallant el subtil fil que m’uneix a la condició humana. Descanseu en pau; però no massa. Aprofiteu aquest impàs per aprendre, per netejar la vostra ànima i engrandir-la. I si teniu una mica de temps lliure, il·lumineu aquests pobres mortals amb la llum blanca del que vau tenir i tindreu sempre de bo.