La síndrome dels Set Ciències

Aquest és un virus virtual que està inoculat en la Opinió Pública des que les xarxes cibernètiques van posar a l’abast general tota mena d’informacions, algunes de les quals, fins fa poc només estaven a disposició dels especialistes en cada matèria. Tothom es creu amb dret d’opinar i de pontificar sobre absolutament tot. Quan les pandèmies globals que van arrasar una quarta part de la població europea (Pesta Negra) quedaven molt lluny de la nostra memòria col·lectiva. Quan les vacunes i els retro virals havien aconseguit salvar de la mort a milions de persones, heus aquí que, en ple segle XXI, apareix un virus a la llunyana Xina que gosa atacar greument el sistema respiratori de les persones. A les més febles, ja sigui per patologies secundàries o simplement per qüestions de vellesa i la conseqüent debilitat del sistema immunitari, ho fa mortalment. Aquest cop, a diferència de la SIDA, no cal ni tenir pràctiques de risc que n’afavoreixin la transmissió: tota la població és susceptible de patir les conseqüències del virus. Com que, a més a més, vivim en una geografia global, on els continents que abans es trobaven a mesos o fins i tot anys de distància humana, estan a només unes quantes hores de vol, la propagació pandèmica està assegurada. I, heus aquí la paradoxa inacceptable! ¿Com és possible que en ple segle XXI una cosa tan insignificant com un virus posi en escac, mat en alguns casos, a tota la població mundial? ¿Com s’atreveix a condicionar la nostra videta diària? ¿Coartar-nos la llibertat? ¡És inconcebible per al nostre tarannà d’occidentalets ben menjats i capriciosos! Afortunadament, som molt pocs a qui el destí ens subratlla cada dia que la nostra existència és un miracle caduc, que se’ns pot escapar de les mans en el moment més inesperat, més quotidià. Per a la majoria, l’Espasa de Damocles particular és prou lluny del nostre cap com per poder ignorar-la. I, ai del incaut que gosa recordar-nos la seva presència! El metrallarem amb tots els arguments que trobem per foragitar-lo de la nostra vista! Encara que no estiguin basats en el coneixement. I per coneixement, no em refereixo a la informació que podem extreure a cop de “clic” googlejador, que busca desesperadament un indici que ens asseguri que allò que ens diuen que és una amenaça per a la nostra existència, és en el fons, una broma pesada d’algú que es vol donar importància. O, pitjor encara, d’algú que s’atreveix a subratllar la feblesa del nostre món, convertint-lo en un paratge incert i perillós que amenaça la nostra seguretat constantment. Ens van dir que un s’ha de malfiar de les notícies que apareixen als mitjans. Fins i tot ens van introduir un anglicisme que sona divertit: només ens cal endarrerir el nostre llavi inferior fins a situar-lo sobre les dents superiors, prémer i la paraula surt sola: “ffffffffake”. Què internacionals que som! Parlem en anglès! ...i sobre tot no ens creiem tot el que ens diuen a la primera. Som d’allò més vigilants amb el que ens diuen els científics i els organismes de prestigi internacional com l’OMS (Organització Mundial de la Salut) que gosen posar en dubte la indestructibilitat de la nostra espècie. És molt més fàcil donar les culpes a un pla maquiavèl·lic per dominar el nostre lliure arbitri que acceptar que la nostra vida és fràgil i vulnerable, que la nostra existència no té la més mínima transcendència, ni en el nostre barri, ni en la nostra ciutat, ni en el nostre país,...ni en el Cosmos. És molt més fàcil convertir-nos en Set-ciències, desinformats i paranoics. CHW