PER QUÈ NO UN NO-NADAL PLE D’EMPATIA?

Escolto RAC 1 com cada matí. Avui en Basté no hi és. Tot i així, la tertúlia segueix com sempre. I com sempre, des de fa nou mesos, el tema central gira entorn del virus coronat. Amb molt d‘encert, avui es critica l'anunci institucional del govern espanyol animant a les famílies a celebrar el Nadal a distància. Buscant l'emotivitat fàcil, les imatges mostren una família reduïda que obre la porta del seu pis per compartir el sopar amb la parella d'ancians del davant. Els tertulians apunten al doble raser que es fan servir els responsables institucionals: d’una banda estableixen mesures severes a favor del distanciament social, i de l'altra conviden implícitament als ciutadans a reunir-se, malgrat que és més que obvi que aquesta relaxació implicarà un nou any amb la taxa de contagis elevadíssima. “Està clar!”, afirma un dels participants a la tertúlia, "el govern – català, espanyol,...–té por de quedar com els dolents de la pel·lícula". No gosa admetre que, en aquestes circumstàncies de pandèmia encara no controlada, el que caldria és dir ras i curt: "Aquest any el Nadal no s'ha de celebrar!". ¿Serà que la nostra societat no és prou madura per entomar la realitat? ¿O és que vivim en un món en què la cosificació dels sentiments ha imposat la seva dictadura unilateral? ¿És que ens hem sotmès a la dinàmica dels costums, sense gosar contradir-los mai, encara que vagin contra la actualitat més crua: al món moren CADA DIA milers de persones a causa del COVID? A Espanya els contagis es multipliquen dia rere dia, amenaçant amb col·lapsar de nou les urgències i les UCIS dels hospitals. I Catalunya, ho sento pels que creuen que som una nació escollida per Déu, no és diferent. I a força de voler exterioritzar allò que no es quantificable ni tangible, ens hem oblidat que l’amor a distància pot ser tan o més intens que els que ens puguem demostrar amb una abraçada (a les trobades familiars hi ha petons de Judes ben intensos). La millor prova d'amor que podem oferir aquest any a qui més ens estimem és un no-Nadal. Així li ho fet saber al meu germà, encara que vivim porta a porta i només siguem dos a celebrar: "Aquest any farem un no-Nadal, cada ovella al seu corral!”. I a ell, a qui no li han agradat mai aquest tipus de celebracions, ho ha interpretat com el millor regal que li podia fer. CHW