Oda a una poetessa transgresora

Caca, culo, pedo, pis. La poetessa ja no busca la bellesa. Vol ser trencadora de tabús caducats. Cony, úter, vagina. Només nomenar-los ja es queda tranquil·la. A la merda els ideals del art! Quin cursi va dir que un cos de dona és un temple? On hi mora la sacerdotessa de l’amor? Al dimoni les lleis de la natura! A la foguera l’estúpid que va dir que cada nova vida és un miracle! Que es fotin els milers de dones Humiliades, vexades, assassinades! Les nenes desflorades abans d’hora. Si elles ho van ser de fet, Les altres ho hauran de ser de paraula Tot sigui per la igualtat! Caca, culo, pedo, pis Què bé que m’ha caigut aquest orgasme verbal!