sobre mi...

Sóc nascuda a Barcelona, de nacionalitat Espanyola i Suïssa. Acabada d'aterrar en aquest món, em van posar l'etiqueta de "discapacitada". Tanmateix no n'he exercit mai: vaig anar a l'escola Thau com una alumna més. I el seu antic director, en Joan Triadú, em va iniciar en l'amor cap a la literatura i l'escriptura. Com tot adolescent, em vaig voler revelar contra el camí establert i vaig fer els estudis de Filologia Hispànica. Fins als cursos de doctorat i no més enllà, que sembla que el departament d'hispàniques no va poder entendre que algú com jo volgués aspirar a pispar-los un lloc. Però això no em va detenir. El 1993 vaig obtenir una beca lingüística de traducció al Secretariat del Parlament Europeu a Luxemburg. De retorn a casa el destí més que la premeditació va portar-me a fer de traductora free-lance del francés i de l'anglès al català i/o al castellà. He traduït centenars, potser milers de pàgines per a institucions i editorials, entre les quals destaquen "El Ilustre Colegio de Odontólogos y Estomatólogos de España", la Universitat Politècnica de Barcelona, l'Editorial Médici o l'Editorial Labor. Això sí, sempre sota els auspicis d'un conegut o familiar que tenia prou solvència per avalar-me. Perquè sí, no me'n puc amagar: malgrat tots els intents que he fet al llarg de trenta anys, he de confessar que no he assolit la integració laboral de la qual tanta propaganda se'n fa als mitjans de comunicació. I això que he enviat tots els currículums que he pogut tan a empreses especialitzades en la integració de "discapacitats" com a empreses corrents, les quals - segons la llei - estan obligades a contractar un percentatge de discapacitats. "Si la teva vida ha estat tan normal fins ara, què hi véns a cercar aquí?, fou la pregunta que em va fer l'entrevistador d'una de les grans empreses dedicades a la integració laboral. A una altra em van fer anar a una reunió on es parlava de com col·laborar a les tasques de la llar. I jo ja feia dos anys que vivia sola!!! De les empreses corrents, no en diré res, com el silenci que m'han dedicat tots aquests anys Per sort, no he deixat de cultivar mai la meva inclinació per a l'escriptura. De la mà de Joan Triadú, vaig escriure tres novel·les, una va quedar tercera al Premi Carlemany, i una altra va quedar cinquena al Sant Jordi. Una mica més de fortuna, he tingut amb els relats curts: • El març del 2014 vaig obtenir el Primer Premi “7e Concours International de Poésie Francophone” de la Société des poètes Français délégation Espagne”, Barcelona, Institut Francès. • El maig de 2013 vaig guanyar el Primer premi II Concurs Literari de narracions curtes Casa Nostra de Suïssa, Zuric. • I el 2004 vaig ser premiada al concurs literari de contes “les Millors Pàgines” organitzat per l’Ajuntament de Granollers i l’editorial Brau. Des del 2006 sóc col·laboradora voluntària a la Vanguardia Digital, amb més de seixanta articles publicats de temàtica diversa en català i en castellà. Superat el mig segle de vida i amb una pila d'experiències - més bones que dolentes - a la maleta de rodetes, em resisteixo a claudicar. Ja és tard per a moltes coses, però no ho és per fer el que em surt millor: escriure.