Nit de tempestes, meteorològiques y conjugals al pis de dalt.

La primera ha donat pas a la calma d'un dia radiant amb perfums i llums de tardor. La segona s'ha reprès tristament, cansadament, esgotat el parèntesi del son. Al pis de sota, lluminós esmorzar al compàs de la radio. Com cada setmana estival, el programa "Música y letra" (Radio Clásica) teixeix el seu delicat tapís dominical, combinant la bellesa de les paraules amb la profunditat insondable de les notes del pentagrama. De nou aprenc una cosa que no sabia: Tolstoi va escriure sobre la sonata Kreutzer de Beethoven. Es portaven més de cinc desenes d'anys de diferència (Beethoven 1770, Tolstoi 1828). En el seu text, Tolstoi es pregunta, què fa que la música –òrfena de paraules precises– ens arribi tan endins i ens activi tants sentiments. Fa anys que em faig la mateixa pregunta. Si ell no va saber respondre-la, què sabré jo? Penso en les cartes de la seva esposa, la sàvia Sofia. Esposa, amant, mare, editora, cosidora de la roba dels seus fills, als quals també va fer de mestra a la llunyana Yasnaia Poliana. I també va trobar temps per cultivar les seves passions: el patinatge, la música de la qual gaudia de tant en tant a Moscou, on fugia de la pau, a voltes espessa, de províncies. La música amanseix les feres. La baralla de dalt s'ha fos. El locutor del programa continua regalant versos de tots els temps en el seu accent argentí, tan harmònic. El meu cos encara pateix els efectes de la quimio de la setmana passada ¡Mare meva, quin viatge!. Ja passarà. No pot ser d’altra manera. Perquè la meva ànima no para de rebre imputs amables. Ahir, de bon matí, les escriptores de la meva editorial em saludaven amb la imatge del meu llibre al costat d'una tassa de cafè. A la tarda van venir les muses: "no desesperis! Trobaràs el final del túnel per al teu nou projecte literari!". I, puntual i pacient com una medicina guaridora, la veu d’ell a través del WhatsApp. “Com vas? No et forcis. Descansa. Escrius cada dia millor”. https://youtu.be/OF9fneQ50Us